Verónica Navas Ramírez
Lloc
Blueproject Foundation
Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida) és una peça concebuda a partir de la idea d'una hipotètica mort sobtada de la seva mare, i els sentiments i conseqüències que comportarien tal situació. Valent-se de recursos narratius i visuals, l'autora i intèrpret reflexiona sobre les relacions entre mare i filla, l'herència social i de gènere, els clixés, els anhels i el llenguatge en la construcció identitària d'una mateixa.
La peça té durada de 50 minuts i serà en castellà.
Autoria: Verónica Navas Ramírez.
Assistent de direcció: Ona Sallas.
Mirada externa: Anna Pérez, Agustina Basso i María García Vera.
Disseny d'il·luminació, assistència d'espai escènic i adaptació tècnica: Oriol Corral.
Imatge promocional: Íngrid Bolaño.
Acompanyament en creació: Jordi Fondevila.
Producció: Institut del Teatre.
Verónica Navas Ramírez (Barcelona, 1986) és creadora escènica i guionista. El seu univers artístic és un maridatge de visualitat i narrativitat, nodrit de cinema, arts escèniques i còmic. El seu context d'interès, sempre amb una marcada perspectiva de gènere, es mou entre les performativitats documentals, el site-specific, la paraula en escena com a signe plàstic-visual, el field-recording i l'espectador com a accionador/intèrpret. Els seus últims treballs en arts escèniques són TOC-rrr-TOC, Hasta Agotar Existencias (Assajant perquè la mort de la meva mare no m'enxampi desprevinguda) i Un paseo colectivo (amb Xavier Manubens).