Jean-Michel Basquiat, Daniel Buren, Lucio Fontana, Howard Hodgkin, Jörg Immendorff, Yves Klein, A.R. Penck, Mark Tansey, Andy Warhol
Comissariat
Blueproject Foundation
La Blueproject Foundation presenta l'exposició col·lectiva Still Blue del 21 de juny al 4 de novembre de 2018 a Il Salotto. Aquesta exposició, comissariada per l'equip artístic de la fundació (Renato Della Poeta, Pedro Torres i Cristina López Morcuende), presenta per segona vegada algunes de les emblemàtiques obres que componien l'exposició "Blue. Homenatge a l'invisible", la mostra inaugural de la fundació, que cel·lebra el seu cinquè aniversari al setembre de 2018.
Aquesta nova presentació afegeix obres de Daniel Buren i Yves Klein al conjunt format per artistes com Jean-Michel Basquiat, Andy Warhol i Lucio Fontana. Mantenint el blau com a eix principal de l'exposició, el still que se li afegeix al títol condensa algunes de les raons de l'actual mostra: la tradició històrica de la pintura, en la qual els still life, pràcticament sinònim de pintura en segles passats, van ser superats per les avantguardes i van donar pas a un art desprès de convencions úniques; el stillness, aquesta calma, quietud i fins i tot silenci que el color blau provoca en la seva contemplació; i el still com el fet de romandre, de resistir, de (re)afirmar-se en un present, com ho fa la pròpia fundació en la seva incipient trajectòria, la qual va començar vinculada a allò que va ser, és i serà el símbol de l'invisible: el blau.
Un color molt proper a la fundadora del projecte, triat en aquell moment com a homenatge al seu pare, i que dóna cabuda a la mostra inaugural, molt ben resumida per Anna Manubens (comissària independent), en el seu text en el catàleg de llavors, com "l'autoretrat no confessat del punt cec i gravitatori de la Blueproject Foundation". Aquella exposició, i l'actual, rendeixen tributs a l'invisible a través d'obres seleccionades entre algunes col·leccions privades a l'abast de la fundació.
Entre els artistes, és ineludible la presència d'Yves Klein (França, 1928-1962), per a qui "el blau és l'invisible fent-se visible". El seu consagrat blau IKB (International Klein Blue), en aquesta ocasió, recobreix una Venus que domina l'espai i sembla orquestrar les altres obres amb la seva mirada absent. Un conjunt d'universos autònoms o instruments complementaris d'una simfonia que vibra en ones que segurament s'escapen de l'espectre visible. Per Klein, "el blau no té dimensió".
Molts altres artistes, filòsofs i escriptors s'han acostat al blau, a voler definir o captar en paraules el que no deixa de ser una percepció (que provoca una sensació). Kandinsky diria que aquest color "crida l'home a l'infinit i desperta en ell anhel d'allò pur", mentre que per a Goethe "és, com qui diu, un preciós no-res".