Laura Llaneli, Julián Pacomio
Lloc
Blueproject Foundation
Dues mans inquietes intenten trobar els buits entre altres mans. La pell arrugada contacta amb la pell seca. L’aigua, que espera, que espesseix i fa palpable la connexió sense contacte. L’illa sona, ressona i es transforma en paraula. Ninguna mano es una isla és una apologia del tacte. Una performance sobre les potencialitats de l’hàptica. Un concert que s’esdevé quan les mans s’estrenyen i es pressionen amb força. Una palpitació de la sang al tou dels dits. Una conducció de la sonoritat a través del que és humit i moll.