Daniel Toca
Comissariat
Blueproject Foundation
Una reflexió sobre el temps, la repetició i la trobada amorosa en la qual l'artista juga amb les paradoxes temporals del filòsof grec Zenó d'Elea per proposar un acostament al pas del temps i a les apories de l'espai.
Partint d'un text literari inèdit, escrit pel propi artista, que Toca reinterpreta i deconstrueix amb jocs musicals i propostes visuals, l'exposició es presenta com un viatge sorprenent i profund al país de les paradoxes i les subtileses intel·lectuals en què l'espectador podrà creuar-se amb cançons rock, el filòsof danès Søren Kierkegaard, els laberints de Borges i ... el famós Dimoni de Tasmània.
Una metàfora sobre la repetició de l'instant, com a síntesi desitjada del passat i del futur, la impossibilitat conceptual del moviment i aquesta trobada postergada a l'infinit entre dos éssers amorosos, sempre junts però allunyant-se, sempre recordant però avançant.