Future relics

La Blueproject Foundation presenta l'exposició "Future Relics" d'Elena Lavellés, la tercera artista resident de 2018, que es podrà veure a la Sala Project del 13 de juliol al 30 de setembre de 2018.

"Per a aquest nou cos de treball, Elena Lavellés continua la seva anterior investigació al voltant de les tres formes d'or (mineral, hidrocarbur i metall preciós) per desenvolupar un discurs que revela les interaccions entre processos de transformació, les històries locals i les relacions de poder del capitalisme corporatiu.

En aquesta ocasió, el discurs juga amb una mena de realisme especulatiu on rau una lectura en clau biopolítica que revela com l'explotació del territori va lligada a l'explotació de la cultura.

Com a punt de partida, ens rep a l'entrada una obra realitzada a partir del Tractat de Breton Woods, daurat a mà. El conegut llibre és el resultat dels acords, signats el 1944, que estableixen les polítiques lliurecanvistes que governen el món des de llavors, amb la conseqüent creació del Banc Mundial i el FMI, així com la instauració del dòlar com a moneda de referència internacional.

A partir d'aquí es despleguen totes les obres agrupades al voltant de tres blocs principals: una sèrie d'escultures-relíquia, un conjunt de dibuixos intervinguts sobre mapes topogràfics, i una selecció de fotografies. L'artista ens convida a re-imaginar entre dues aigües, la del territori imaginat i el real. La de la utopia i la distòpia, una aproximació que porta implícita la resistència social i les alternatives als processos establerts i dominants en l'actualitat.

La tríada de materials amb els que parteix (or, petroli i carbó) forma la base de tres instal·lacions que es mostren a mode de relíquies, que Lavellés ha creat a partir de la reutilització de restes dels esmentats materials, apuntant a la seva futura desaparició o, si més no, la seva inaccessibilitat. Si continuem al ritme actual del mal anomenat Antropocè, amb el temps els objectes realitzats amb qualsevol d'aquests tres materials s'hauran convertit en objectes d'interès històric.

L'artista estableix també una relació entre el caràcter religiós de les relíquies i el del capitalisme, fent una comparació entre tots dos per la condició viral d'aquest últim. Com ja apuntava Frederic Jameson "sembla més fàcil imaginar la fi del món, però som incapaços d'imaginar la fi del capitalisme".

Per emfatitzar aquestes connotacions, Lavellés presenta els materials en urnes votives, i, fent un pas més, ofereix la venda d'obres per encàrrec per a ser realitzades amb les restes d'or, petroli i carbó utilitzats una vegada que l'exposició hagi acabat. És aquesta també una manera de subratllar la necessitat de comprendre el dramàtic futur en un planeta de recursos finits i la necessitat de reconduir la manera en que l'habitem.

Els dibuixos que es presenten estan realitzats a partir de mapes topogràfics corresponents amb les ciutats i regions adjacents d'Ouro Preto (Brasil), Ciutat del Carmen (Golf de Mèxic) i Gillette (Estats Units). Totes tres, exemples d'escenaris que han patit i pateixen les polítiques d'extracció dels materials esmentats o amb les paraules de David Harvey "la maledicció dels recursos".

Els mapes han servit sempre per abstreure la materialitat del territori i les relacions espacials. No hem d'oblidar l'etimologia de Geo-grafia: escriptura de la terra. Lavellés està en realitat recuperant el sentit original o simbòlic del terme. Els mapes es converteixen en mostres de les dinàmiques del petrocapitalisme i la transformació dels recursos en fluxos de capital.

A més, el paper que Lavellés ha seleccionat és Khadi Papers, importat des de l'Índia, tard o d'hora serà també una relíquia més en un futur, bé per la seva desaparició o per la seva inaccessibilitat a causa del seu elevat preu una vegada que els recursos fòssils s’hagin esgotat. El fet de triar aquest tipus de paper reciclat, adquirit a través de comerç just, fet a mà i configurat amb tècniques antigues medievals, posa de manifest la importància que atorga l'artista als processos de recuperació de materials i mètodes tradicionals, i per tant a l’ús d'eines alternatives de resistència davant el capitalisme i les seves devastadores conseqüències.

Or, petroli i carbó emergeixen també delicadament a través de les petites perforacions amb les que l'artista erosiona els mapes, metàfora de l'erosió produïda per l'home sobre el terreny en tots els processos extractius.

L'apartat fotogràfic li serveix a Lavellés per sortir d'aquest aparell simbòlic de les dues sèries anteriors i sortir del territori de l'al·legoria. Les imatges mostren l'impacte real sobre el paisatge real de les activitats extractives dels tres materials que ens ocupen. Ja no hi ha joc amb l'espectador, l'impacte és ara directe, on es fan patents les conseqüències d'unes polítiques d'ús del territori, no només en l'evident degradació i extinció, sinó també en el deteriorament humà a través de la contaminació i explotació de recursos humans. Dues d'aquestes fotografies apunten també al que paradoxalment segueixen dient-se "desastres naturals" com el de la mina de Samarco, ja que no hi ha res de "natural" en l'onada de fang resultant de la ruptura de la presa de la mina, contenidora de químics i contaminants del procés de rentat del ferro. Una de les fotografies mostra l’extensió de la petjada de l'esmentada onada, mentre una altra se centra en les restes d'una casa del poble Bento Rodrigues, el més afectat per la catàstrofe i que roman en estat fantasma després de tres anys.

Com ens recorda Rosi Braidotti, "No podem oblidar l'estret vincle existent entre l'economia política neoliberal, la multitud dels discursos i les pràctiques d'exclusió, marginació i eliminació de capes senceres de la població humana i la devastació dels agents no humans i del planeta en la seva mateixa sostenibilitat".

El conjunt de l'exposició es configura així com un paisatge a través de tres materials que han implicat una explotació multidimensional -humana i del territori- l'impacte del qual es pot traçar des de l'esclavitud fins al present. Ens ofereix així una relectura sobre les implicacions de la colonització de la naturalesa on milers de persones han estat desplaçades per l'ús d'aquests territoris per corporacions transnacionals per a benefici del nord global.

Es fa patent així com tot paisatge és polític, i ens ajuda a entendre la intrínseca relació entre l'ecologia política i l'experiència estètica, així com els diferents camins que ens ofereixen les dues, per comprendre les interrelacions existents entre el medi ambient i l'econòmic, social i polític".

Text de Blanca de la Torre

SOBRE LA ARTISTA

Elena Lavellés viu i treballa entre Nova York, Ciutat de Mèxic i Madrid. Ha format part del Whitney Museum Independent Study Program (New York, EUA), ha estudiat un MFA en Photography & Media and Integrated Media al California Institute of the Arts -CalArts (Los Angeles, EUA), Màster en Art contemporani a la Universitat Europea de Madrid, és Llicenciada en Belles Arts pel CES Felipe II (Universitat Complutense de Madrid), i també ha realitzat estudis superiors en Filosofia i CC. Geològiques (U.C.M).

El seu treball se centra en un ampli procés d'investigació tant teòrica com de camp, que explora correspondències entre estrats socials i capes geològiques desplegant un teixit històric i mediambiental centrat en l'explotació de recursos naturals i humans, i resistència social contra estructures de poder establertes. Els seus principals mitjans de treball són vídeo, instal·lació, fotografia i dibuix.

Lavellés compta amb projeccions i exposicions individuals i col·lectives a ciutats com Los Angeles, Nova York, Singapur, Buenos Aires, Ciutat de Mèxic i Madrid. Ha rebut diferents premis, beques i residències com ara Generación 2018 (La Casa Encendida, Madrid), Beca BBVA Multiverso a la Creació en Videoart 2017 (Fundación BBVA, Bilbao), I Convocatoria Programa de Residencias Matadero Madrid 2017, Ayudas a la creación de las artes visuales de la Comunidad de Madrid 2017, NYSCA 2017 Electronic Media & Film Finishing Fund Grant (New York, EE.UU), Beca PICE d'Acción Cultural Española, Beca de residència a l'estranger per a joves artistes de la Comunitat de Madrid, Beca d'excel·lència del govern de Mèxic 2015 (CDMEX, México), Efroymson Family Foundation Project Grant (Indianápolis, EE.UU.), Bartman Grant (Los Ángeles, EE.UU.), XXV Edición de circuitos de artes plásticas de la Comunidad de Madrid, Intransit 2014 o Residència per a artistes de Casa de Velázquez, entre d'altres.