Um dia todos fomos peixes

La Blueproject Foundation presenta "Um dia todos fomos peixes", la primera exposició individual de l'artista brasiler Ernesto Neto a Barcelona. La mostra, que es pot veure a Il Salotto del 10 de novembre del 2017 al 25 de abril de 2018 es presenta com una instal·lació immersiva, acolorida i sensorial, pensada i produïda especialment per a l'espai de la Blueproject Foundation.

Treballada al voltant dels conceptes d'aigua, mar, terra i, de manera general, la nostra relació amb la natura, la instal·lació ofereix la representació gegant d'un peix dins del qual els espectadors poden entrar a relaxar-se i meditar. Aquesta obra inèdita permet descobrir la línia de treball que Ernesto Neto porta desenvolupant en els últims anys i que també es pot veure en l'actual Biennal de Venècia amb l'obra Um Sagrado Lugar (A Sacred Place), produïda i presentada també en col·laboració amb la Blueproject Foundation.

“Un ou, una terra, terra ou, terra mare, mentre ens ofeguem en les polítiques del dia a dia, els ocellets volen per l'aire, els peixos neden en l'ample mar, el vell oceà, sempre estem navegant el noble oceà d'on va venir la vida, un horitzó inabastable ens espera a l'infinit, aigua aire, aigua aire, en un continu vaivé, un respirar etern, aigua aire aigua aire, bolcat el blau; d'on ve aquest blau? d'on ve aquest blue? aigua aire, aigua aire, en el silenci em pregunto, en el silenci em connecto, peus a terra, cap a l'aire, cor enmig del camí. Centre d'equilibri, de força i veritat, la ment menteix, el cor no menteix, connectat entre cel i mar, rebo la cura i els ensenyaments dels nostres ancestrals peixos que un dia vam ser, flotant al mar, els vidres que ens purifiquen i re-equilibren el nostre cos, la nostra continuïtat entre el cel i la terra. Davant del cyber cridòria del dia a dia, del temps arrencat a les nostres vides n'és bo fer silenci, respirar, sentir el nostre entorn, el ritme serè de l'aquí i ara; quan parem, el món gira i en girar tenim un ritme, una cadència, un moviment orgànic, que ens porta saviesa, una saviesa no racional, una saviesa espiritual, aquesta és la dimensió perduda, la baula perduda cap a l'etern retorn, cap a l'Uróboros, cap al sentiment de l'infinit dins d'un mateix, la trobada del tot amb les seves parts, més enllà de l'estat dialèctic del llenguatge i les seves limitacions per abordar la màgia de l'art. Art aigua art aire art. Dins el peix, somnis ancestrals, dins el peix em relaxo i sento, no penso, només sento, l'aire, l'aigua, el temps, sento dins meu tota una eternitat, sento els meus porus respirant, sento la vida, la terra, l'oceà, fosc, misteriós i tendre, mullat i infinit, un oceà dins un altre fora, sento els meus dits, sento el tamborinejar del ganxet, em sento jo mateix i als altres, em sento un altre jo, sento la parla, sento un cant perdut, trobada, sento la sal a la llengua, quina llengua parlem peix, etern tendre peix, ensenya'ns peix, peixos, peix nedant, res peix, gràcies peix, un dia tots vam ser peixos."

(Text escrit per Ernesto Neto per la exposició “Um dia todos fomos peixes”).

Ernesto Neto pertany a l'ampli grup d'artistes que segueix el camí marcat per aquesta altra generació de creadors brasilers que va trencar amb els esquemes modernistes a finals dels cinquanta i principis dels seixanta, artistes que, com Helio Oiticica i Lygia Clark, tracten d'eliminar el caràcter absolut de l'art per apropar-lo a la vida. Aquesta nova noció de la creació artística proposava l'experiència i la interacció de l'espectador, argument que es troba al centre de les preocupacions estètiques d'Ernesto Neto.

Nascut a Rio de Janeiro el 1964, Ernesto Neto ha exposat la seva obra en molts dels grans centres i galeries de tot el món com el Guggenheim de Bilbao, Southbank Centre de Londres, el Museum of Modern Art de Nova York (MoMA), el Museum of Contemporary Art (MOCA), el Museu d'Art Modern de Sao Paulo o el Museu d'Art Contemporània de Roma (MACRO). A més, ha representat el seu país a les Biennals de São Paulo, Sydney i Venècia.