Antonio Menchen
Comissariat
Renato Della Poeta, Aurélien Le Genissel
Lloc
ethall, Barcelona
La part posterior del vaquer deixa veure les seves costures, deixa veure com ha estat confeccionat. Normalment té un to de color distint. La seva estructura revela, per exemple, si el tir queda baix o més alt, així com dona una idea aproximada de quina altura se situarà la cintura. Totes aquestes qüestions afecten les dimensions del que es denomina com a caixa. Butxaques, trabilles, pretina, cremallera, reblons, botons. Cadascun dels elements que componen la caixa responen a la proporció que finalment tindran les cames dels pantalons. El reemmallat acompanya, amb una característica ziga-zaga, els seus costats des de l'interior del baix fins a la part alta dels pantalons. Talli skinny, loose, regular, oversize, slim, boot. Primer es construeix l'anvers per a mostrar després la cara, ja que finalment la peça no ensenya tots aquests cosits. Els fils del feix es mantenen prolixos. Tot això evidència que, depenent del patró, el tall dels pantalons quedarà ajustat al cos de manera distinta.
Fa a penes unes setmanes vaig veure a algú que portava els vaquers del revés. Va ser a París, mentre ajudava al meu company Yoel a construir la seva instal·lació. Un dels muntadors de l'exposició, cansat de tacar-se sempre els pantalons a l'hora de pintar les parets, havia decidit que fora la part interior la que sofrís les més que probables taques de pintura. Em va semblar una cosa senzillament intel·ligent, excepte per la impossibilitat d'usar les butxaques. Això em va fer recordar que, en moltes ocasions, els vaquers que he anat comprant tenien les butxaques cosides. En concret, em recordo d'un model que vaig comprar cap a l'any 2001 o 2002 del dissenyador Kostas Murkudis. Quan vaig comprar aquests pantalons vaquers negres no sabia qui era aquell dissenyador, encara que al temps vaig entendre per què aquella botiga de Madrid situava el seu treball al costat dels dissenys de l'austríac Helmut Lang. La caixa i les cames dels pantalons d'aquells pantalons m'encaixaven a la perfecció. Murkudis havia utilitzat uns vaquers preexistents de la marca Levi’s per a reconfigurar-los. Les butxaques estaven segellades, però una vegada oberts, eren profunds i amplis i introduir la mà completa en ells resultava senzill. Encara els conservo.
Normalment els fabricants decideixen cosir-los per a evitar que els clients introdueixin les seves mans a l'interior quan estan exposats en botigues. Així les peces no es deformen i mantenen el seu aspecte com acabades de sortir de fàbrica.